Per què la Respiració Abdominal és Bona per a Tu?
La respiració és l’essència mateixa de la nostra força vital. Podem aprendre tant sobre el nostre benestar del moment, simplement observant la respiració.
Només notant la respiració, podem canviar el nostre estat actual.
Per exemple, si ens trobem en una situació estressant, observar la respiració ens ajuda a portar-nos a un estat de calma. Ens allunya de la resposta a l’estrès i ens torna al moment present. Totes les pràctiques i filosofies orientals, com el ioga i el budisme, ens diuen el mateix; el secret es el “present moment”.
La respiració abdominal és la forma més natural i eficient de respirar. Tanmateix, sovint s’oblida la tensió degut a els efectes de la vida moderna, i els mals hàbits adquirits que ens allunyen de la nostre naturalesa de ser.
Mirem tot això amb una mica més de detall.
Els efectes de la vida moderna i la resposta a l’estrès.
Les nostres vides ocupades i modernes i les tensions que l’acompanyen, han provocat que molts de nosaltres vivim en el que es coneix com la resposta de “lluita o fugida”, també coneguda com a “resposta a l’estrès”. Això significa que el nostre Sistema Nerviós Simpàtic s’està activant contínuament.
No és dolent tenir el sistema nerviós simpàtic activat, però no és una resposta que hauríem d’estar vivint tot el temps, ja que pot provocar estrès i malalties cròniques.
La resposta a l’estrès s’activa des de la part primitiva del nostre cervell i està dissenyada per preparar-nos per respondre al perill o la crisi que s’acosta. Com ser perseguit per un tigre estan la nostra vida en perill.
Però vivim al segle XXI, és molt poc probable que siguem perseguits per cap tigre! Tot i així, perquè el nostre estil de vida modern sempre està “en marxa”, degut a la societat que hem crea; treballant moltes hores, les pors de perdre la feina, la competitivitat, el no arribar a final de més, la sobre estimulació de la tecnologia, etc. Vivim en aquesta resposta de “lluita o fugida” massa temps.
Físicament, estar en aquest mode excedeix les glàndules suprarenals per produir hormones de l’estrès com l’adrenalina i el cortisol. També afecta sobre el sistema nerviós central i redueix la immunitat del cos. Amb moltes probabilitats de que emmalaltim.
Un cop finalitzada la nostra ‘emergència.’
Activem o tornem al sistema nerviós parasimpàtic (la resposta de relaxació); també es coneix com a mode “de el descans i la digestió”. Aquest és el mode on hauríem d’estar la molt més del nostre temps. Són pràctiques com el ioga, el pranayama (respiració) i la meditació o l’atenció plena que ens poden portar allà.
Mitjançant la pràctica regular no només donem suport al nostre benestar. Però comencem a notar quan una situació o una emoció requereix atenció sovint abans que es converteixi en una “emergència”. Això pot eliminar la situació d’emergència o sempre podem utilitzar eines com la respiració per recolzar-nos durant aquest període.
El procés de la respiració.
El procés de respiració és un procés fisiològic que pot ser voluntari o involuntari.La respiració funciona normalment inconscientment i, la majoria de les vegades, no som conscients de la nostra respiració ni que estem respirant.
Tot i així, podem controlar la respiració. Hi ha moltes pràctiques de respiració (Pranayama) diferents que ens permeten controlar la respiració i aplicar la pràctica a diferents situacions i necessitats.
Quan fem això, també podem aconseguir beneficis fisiològics, com ara ampliar la capacitat dels pulmons. No obstant això, el benefici més gran és aprendre eines que ens permetin canviar el nostre estat actual.
Com funciona la respiració abdominal:
Una revolució completa en l’estat de benestar físic i mental es pot obtenir amb el domini de la respiració abdominal ”. Swami Niranjanananda
Quan s’activa la resposta de “lluita o fugida”, s’atura tota la digestió i es bombeja sang a les extremitats (braços i cames) per lluitar o allunyar-se del perill. Aquesta resposta a l’estrès es pot reduir respirant conscientment amb el diafragma
En utilitzar el diafragma quan respirem, ajudem els nostres pulmons a expandir-se de manera més completa per tal que prenguin més aire amb menys esforç. Quan respirem el ventre i els pulmons s’omplen d’aire, el múscul del diafragma empeny cap avall i s’aplana contra els òrgans abdominals, cosa que crea pressió a la cavitat abdominal.
A la paret de l’artèria abdominal principal (AORTA) hi ha neuro-receptors que mesuren la pressió a la cavitat abdominal. Quan la pressió és elevada (com en la respiració abdominal), els neuro-receptors envien missatges al cervell per relaxar el cos.
La respiració abdominal també estimula el nervi vague, que és un nervi molt important que va des del cap pel coll, el pit i el còlon.
Això activa la resposta de relaxació (DESCANS i DIGESTIO), redueix la freqüència cardíaca, la pressió arterial i els nivells d’estrès.
Els Beneficis de la Respiració Abdominal.
A més d’activar el mode de descans i digestió del nostre sistema nerviós, la respiració abdominal proporciona molts avantatges, aquí en teniu alguns:
- Calma la ment durant els períodes de tensió i agitació.
- Millora el drenatge limfàtic de les parts basals dels pulmons i proporciona una major oxigenació de la sang.
- Fa massatge al fetge, l’estómac, els intestins i altres òrgans i estimula el flux sanguini cap als òrgans.
- Afavoreix una bona digestió i eliminació.
- Proporciona un flux d’energia constant i en podem sentir tranquils, relaxats i present, sent una pràctica molt fonamental.
Com practicar la Respiració Abdominal Natural.
- Trobeu una posició asseguda còmoda o estireu en Shavasana.
- Comenceu a observar la respiració natural. No canvieu la respiració de cap manera, simplement observeu el flux natural.
- Ara col·loqueu la mà dreta a l’abdomen, just a sobre del melic, i la mà esquerra al centre del pit. Porteu la consciència cap a l’abdomen.
- En inhalar, sent l’augment natural de l’abdomen contra la mà dreta mentre el diafragma s’expandeix cap avall.
- La caixa toràcica hauria de romandre quieta i no hauria d’haver cap moviment contra la mà esquerra.
- En exhalar, senti l’abdomen baix sense esforç a mesura que el diafragma es contrau.
- Continueu d’aquesta manera durant un temps.
Finalitzant la pràctica.
- Marxeu amb la consciencia de la la pràctica de la respiració abdominal i portant la consciència a la respiració natural.
- Permeteu que la respiració sigui espontània i natural.
- Observeu ara qualsevol canvi en la respiració natural en comparació amb el començament de la pràctica.